Pas a pas, pas de formigueta…
Comencem pel més important: MILLOR DIADA de la HISTÒRIA!!! Sí, ja ens hem tret l’espineta, ja ho hem cridat als quatre vents…però encara estem a mig gas sembla, i molts de nosaltres volem més i més. No tenim aturador després d’aquesta gran Mercè! Aplegar el 5d7, 7d7 i 4d7p en una mateixa diada ens converteix en una gran colla; la més petita de les sis colles barcelonines, però amb pas ferm endavant i seguint de ben a prop les passes de les colles barcelonines que tenim per endavant. Perquè el nostre objectiu és créixer i tossudament aixecar-nos més amunt.
El dia de La Mercè va començar a la plaça del Duc de Medinaceli, on havíem quedat per després desplaçar-nos cap a la plaça de la Mercè per aixecar un pd4 (que es va endarrerir) davant la Basílica. Però la calor que feia va fer que de seguida s’iniciés el tret de sortida a la cercavila pel barri Gòtic. Amb els tocs de músics pels seus carrers vam anant enfilant-nos direcció la plaça de Sant Jaume, i els nervis es començaven fer patents, alhora que ens preparàvem pel gran salt pintant-nos la cara amb els nostres colors per tal d’afrontar aquest gran repte. El moment havia arribat quan vam arribar al carrer de la Ciutat amb el d’Hèrcules, on es va anar avisant als castellers per empendre el pilar de quatre caminat. Les darreres proves havien anat bé, però tanmateix tot plegat deixava pas als nervis. Entrar a la plaça es va fer complicat i ens va costar uns minuts accedir-hi. Un cop col·locats a la plaça de Sant Jaume pel carrer de la Ciutat el pilar va caminar seré fins al bell mig de la plaça, a uns metres de l’escenari, on es va fer girar mirant cap a l’Ajuntament amb precisió.
El pilar caminat, però, ens va deixar en una ubicació que no era la nostra, per tant vam haver de fer mans i mànigues per obrir-nos més pas entre el públic per situar-nos per sobre dels companys del Poble-sec i al costat de l’escenari. Ben ubicats només vam haver d’esperar l’entrada de la resta de colles a la plaça i hidratar-nos. La primera ronda era semi-conjunta i vam alçar el tercer 5d7 de la temporada al costat del 5d8 dels Castellers de la Vila de Gràcia. Un 5d7 plàcid i que ens segueix donant molta tranquil·litat, però que va ser un xic més bellugós que el del Poblenou. Un castell límit per a nosaltres que l’afrontem amb plenes garanties i que diu molt on som i com ho estem fent. A la segona ronda vam haver d’esperar, i els nervis es van esperonar. Ens esperava el segon 7d7 de la temporada. Un castell que ens estimem i que veiem poc. Un castell que de cara a l’exterior ens situa com una colla en creixement. Un 7d7 que no va ser còmode, un xic desquadrat —sobretot del 3— però que es va mostrar segur i eficaç. Havent-lo descarregat estàvem a les portes de fer la millor diada de la història, només ens calia ajuntar el tercer castell de més dificultat per a nosaltres: el 4d7p. I aquest era el repte a tercera ronda, descarregar el sisè 4d7p. Millorant la seva actuació respecte la passada setmana, però encara amb coses a millorar, es va carregar i descarregar amb serenor i certa tranquil·litat, el qual ens situava en la millor actuació del nostre historial!!
Són castells de set, però són els nostres castells de set! I els hem suat, lluitat i treballat! Per cloure la diada enguany havíem de realitzar el tradicional i protocol·lari pilar al balcó; el primer cop que el fèiem a La Mercè! Així que vam alçar-hi un pilar de 5 on l’enxaneta i la quarta del pilar van ser pujades al balcó per finalitzar la fest…no, la canalla encara tenia corda i volia ballar al toc dels músics de les diferents colles! Després xerinola al Ryans i al Poble-sec per celebrar la magnífica diada.
I agrair especialment a tots els que hi dediquen temps per la colla, en lluitar per fer-nos més grans, els que mai arronsen els braços, als que esperen i esperen i obtenen el que volen, als que vénen cada dia, als que no es perden cap diada, als que van atabalats però saben que el que fan és perquè s’estimen el grana, i en definitiva, gràcies a tots per ser-hi sempre amb nosaltres! I recordeu, la temporada no ha acabat, i hem de repetir aquesta fita tants cops com puguem! Som-hi!!
#JBCN: pd4cam, 5d7, 7d7, 4d7p, pd5 al balcó.
I en acabat us deixem amb els vídeos dels castells al nostre canal de YouTube i les fotografies del nostre fotògraf Claudi Dómper:
Properes diades:
