-Camarero!!!!
-Què?!…
-Tinc set!!!
-Set de què???
7d7!!!!
Quin tros de Diada Colla!! Segur que pocs de nosaltres mai havia gaudit tant com vam gaudir ahir. I és gràcies al fet de ser molts i fer grans coses. Però cal recordar que la feina no està a la plaça, està a cada entrenament, i sense aquests darrers entrenaments, la gran actuació d’aquesta Diada hagués estat impossible. Cal ser-hi tots, sumar esforços i fer grans les places! D’altra banda, la Tècnica ja portava setmanes treballant en aquesta Diada, però també des d’altres comissions es tenia com a objectiu que vingués molta gent i fer possible que després d’aquesta ens ho passéssim genial. Feina que s’ha copsat i hem viscut! Llavors només ens toca agrair a tots els que l’han feta possible, que som tots! Ara, ningú podia haver baixat la temperatura ambient? Potser era el més important si no volíem tocar terra.
I ara sí, comencem a explicar com es va procedir a l’inici de la mateixa. Tal i com explicàvem
a la prèvia, era la tercera mostra catalana que fèiem al barri, en una plaça que ens agrada molt pel caliu que s’hi viu i per com ens reben els andreuencs i andreuenques. Però en un dia tan assolellat semblava que la plaça d’Orfila no s’ompliria per res del món, i que nosaltres trigaríem en aparèixer-hi. De fet va costar veure un bon gruix de camises tot i tenir la parada de metro al costat. Entre els nervis i els somriures la plaça s’anava fent grana, groga i taronja —una barreja de colors que ens encanta—. Però no badàvem, es veien també cares de molta concentració i il·lusió. Així que ens vam enfaixar ràpid i vam donar inici a la diada amb 2pd4, donant tot seguit per iniciada la primera ronda amb un monumental 4d7p, molt seré i amb molt bones mides; possiblement un dels millors 4d7p que hem fet. I no ho diem nosaltres! Primer objectiu més que assolit!! Tot seguit els Castellers de Badalona —que afrontaven una diada tranquil·la— van seguir-nos amb un 4d6a sense cap mena de complicació. Els Carallots també venien per emprendre una diada plàcida, i van portar d’inici el 3d7, que ja tenen apamat.
A segona ronda venia el plat fort, l’estrena més esperada de la temporada, un castell inèdit, de màxim per a nosaltres i que veníem perseguint des de fa temps. S’ha fet esperar però…7d7!!!! Segon 7d7 de la història i molta, però molta emoció, orgull i satisfacció. Un castell que si no hagués estat pels 131 joves més els 13 companys dels Castellers de Gavà i amics i familiars que ens van ajudar, no hagués estat possible (calculem uns 154 granes). I sens dubte per la gran pinya que ens van fer Carallots i Micacos!! Un 7d7 maquíssim, amb bones mides i molt menys patit a la descarregada que a la Mercè del 2014. Ho vam celebrar com mai, perquè era el segon objectiu assolit! Els nostres companys de Badalona van fer un intent desmuntat de 4d7 que descarregarien posteriorment, tanmateix que els Carallots però a la primera.
A la tercera ronda ens havíem deixat el castell més complicat, tot i haver-lo descarregat la setmana anterior. El 3d7p es va carregar un xic més obert del normal, es va girar des del nucli i la pinya, el qual va fer que es treballés més que fa una setmana. Tot i que l’estructura no perillava, els nervis es van afegir a les dificultats del moment, però amb una descarregada del pilar còmoda. I davant l’emoció del moment, la rauxa d’alguns i el cansament d’altres, no semblàvem conscients del que havíem fet. Millor diada de la història!!!! Segon cop que portàvem tres castells de set i mig. Des del 2012 que no ho fèiem! Es mereixia celebrar-ho, però hem se seguir fent-ho possible. Ara toca ser més constants! És el gran repte! 😉 I per arrodonir la ronda tant els Micacos com els Carallots portaven el 5d6; aquests últims per primer cop i molt ben executat.
I per fer més gran la diada: vano de 5!! El primer del 2015 i el més matiner de la història!! Abans, però, un pilar de quatre al balcó per rebre la nova regidora de Sant Andreu. Carallots va fer un pd5, i Badalona un pd4.
Les conclusions que en podem treure de la diada és que no només són els castells els que ens marquen el camí, és la canalla: canalla que mai havia fet aquests castells, tres enxanetes i acotxadors diferents als tres castells i dosos que feien per primer cop castells de set i mig. Si això no són passes fermes i símptomes de progressió, què és? Quina canalla que tenim!!!
Remullades de les bones davant dels èxits col·lectius, vam tornar a remar i cridar el nostre nom, exhibir-lo amb orgull i passió; sense complexes. Perquè no tenim complexes, veníem per quedar-nos. I ens quedem. I anirem a més. No tenim límits!
I la gran actuació no ha passat desapercebuda entre els mitjans castellers de referència. Ni més ni menys que BTV ens ha “mimat” i ens ha afalagat d’allò més bé al programa Connexió Barcelona:
[Fes clic aquí per veure-ho més gran]
I també ens han dedicat grans paraules, que ens omplen de goig:
La Jove de Barcelona rubrica la millor diada de la seva història
La plaça d’Orfila va veure com la Jove de Barcelona premia a fons l’accelerador per completar la millor tripleta de castells del seu historial. El premi va ser doble ja que, a banda de segellar la segona diada amb tres castells de la gamma alta de set, el valor de les estructures amb agulla va suposar que els barcelonins s’apuntessin la millor actuació des de la seva fundació. Van iniciar la seva exhibició descarregant un dels seus millors quatres de set amb agulla i van deixar pel segon torn l’estrena més esperada. La Jove va completar amb èxit el segon set de set de la seva història, el primer d’aquest curs i el més matiner de la seva història. En la tercera ronda es va notar el cansament de la formació local que va afrontar un tres de set amb agulla mogut que es va entregirar fent treballar els membres del tronc de l’estructura exterior. Cal destacar la quantitat de castellers, amics i simpatitzants que els de la camisa bordeus van mobilitzar diumenge i que els fa somniar en repetir aquests castells i estrenar noves estructures durant les properes setmanes.
Ara Castells | Efren Garcia
La Jove de Barcelona mostra la millor versió de la seva història
La colla benjamina de la ciutat de Barcelona va unir el 7 de 7 als dos castells de 7 amb el pilar. Tres fites importants per a la colla que, juntes, signifiquen no tan sols la millor diada de la seva història, sinó l’exemple de la progressió castellera i social que estan assolint aquesta temporada. L’any es troba encara en una etapa inicial, però els passos s’han fet agegantats i fonamentats.
Diari Casteller | Gerard Recasens
La Barcelona més castellera també és Jove
Des de la seva creació, l’any 2010, i el debut el 2011 la Jove de Barcelona s’ha superat de manera pausada però constant. […] La Jove de Barcelona, doncs “entrena” bé. Utilitzem l’expressió “entrenar” perquè és l’única colla que públicament fa servir el terme entrenament per denominar el seu treball de preparació. Els de la camisa grana ho expliquen ben clar, consideren obertament els castells com un “esport”: “Entrenem, sí, perquè considerem els castells un esport tradicional.
Els objectius d’enguany són sovintejar els castells ja assolits. Han crescut en massa social i prioritzen els castells “amples”, com el 5de7 i el 7de7, per aprofitar el volum de camises i fer el salt en un futur. De moment, no pensen en un immediat 3de7 per sota, que van provar fa dos anys, o en un 2de7, que seria el possible pas natural següent.
Revista Castells | Jordina Armilla
Resultats:
Carallots de Sant Vicenç dels Horts: 2pd4, 3d7, 4d7, 5d6, pd5
Castellers de Badalona: pd4, 4d6a, id4d7, 4d7, 5d6, pd4
#JBCN: 2pd4, 4d7p, 7d7, 3d7p, pd4b, vd5
Dinar i festa a la Casa Grana
I amb tantes emocions, esforç i rauxa teníem la panxa ben buida. Doncs cap el local a omplir-la, que ens esperava una bona paella!! Ben dinats, començaven les activitats: alguns futbol, bàsquet, la canalla i no tan canalla es remullava a la piscina, d’altres simplement prenien la fresca, i d’altres folls jugaven al perillós i delicat esport olímpic de reconstruir els nodes de la colla… Sens dubte una gran tarda/vespre en família, on sempre recordarem en Jordan!
I aquí us deixem amb les fotos dels nostres incombustibles i meravellosos fotògrafs! Sense ells, no podríem gaudir dels castells tampoc!
– Fotos d’en Claudi.
– Fotos de l’Andrea.
I…
