Aquest diumenge sí!!
Hem pujat la persiana i feia un dia radiant. Sí, senyors meteoròlegs, se’ls ha de reconèixer la feina ben feta quan toca.
El gruix en tren, d’altres amb cotxe, cap amb vaixell, vam arribar a Mataró amb gran il·lusió i ganes de fer una bona diada. Bé, això ens passa normalment, però aquest cop li sumem la decepció del cap de setmana anterior, quan vam haver d’anul·lar la diada del Triacord per la pluja. (Sí, senyors meteoròlegs, també la van encertar.)
I es veu que no érem els únics motivats i amb extra de ganes. Capgrossos van voler anar per feina i posar-se a aixecar castells tan aviat com fos possible. Tant, que van passar dels pilars d’entrada per començar directament amb la primera ronda. Així, pim pam. Vamos allà, ¿no? (Anem cap allà, no?)
Doncs res, a per la primera ronda s’ha dit.
Van obrir Capgrossos amb un 7d7, i els van seguir Cargolins amb un 4d7.
En tercer lloc, nosaltres, suposem que per allò de que el millor es deixa pel final, i vam aixecar el nostre tercer 4d7 de la temporada. El tenim maco, o això diuen algunes veus expertes d’altres colles, però és veure un cul una mica més sortit i ja sembla que hem de canviar tot el tronc. Hauríem de treballar unes sessions més el tema de l’autoestima, nois…
Second round! Fight!!
Capgrossos 4d8, Cargolins 4d7p.
JBCN 5d6. Un desastre. Hi havia un terç amb el colze un centímetre més baix! Heretge!! A partir d’ara… tercer cordó!!!! Vaaa, molt maco que va anar. El 5d7 és el nostre castell escola i el volem tornar a portar a plaça el més aviat possible. És un trencaclosques amb més peces i estem a punt d’acabar-lo… o no, depèn de qui ho miri…
Tercera ronda i última, no fos cas.
Capgrossos 5d7 (enveja), Cargolins 3d7 (també)
Nosaltres ens apuntem el 3d6. També sembla que comença a estar calentet el poder-lo pujar un pis més. Treballar, treballar i treballar. No hi ha més!
Per sort, sí que hi va haver ronda final de pilars. 2p5 per Capgrossos, p5 per Cargolins i 2p4 per la Jove. Després d’això, Capgrossos va aixecar 5p4. Es veu que era un per cada any que porten al local. ¡¡Poh mu bien!! (Doncs molt bé!!) Felicitats!!!!! (cinc signes d’exclamació, un per cada any i tal.)
Un plaer de diada, Capgrossos i Cargolins! I gràcies per l’ajuda a les pinyes!!
Després d’això, uns quants joves ens vam quedar al local dels amfitrions difrutant de la butifarrada que hi muntaven. Eh, poca broma, i del torneig de petanca que van organitzar després. Sí, sí, petanca!!!!! Castellers hipsters!! Què crèieu? Que no arribaria algun dia? A tot això, la petanca s’entrena? S’assaja? O simplement tens el do i no et cal ni una cosa ni l’altra?? Anàvem una mica perduts amb el tema però un representant de la Jove va demostrar que això del do, si més no, de ser veritat, no anava amb ell…
Ei, l’important, diuen, és participar! Com tot a la vida.
Salut, i bons entrenaments.
